Blogia
atravesdelespejo

Estimada Marta [Querida Marta] MIquel Martí i Pol

Estimada Marta [Querida Marta] MIquel Martí i Pol II
Aquests profunds silencis plens de tu,
aquests silencis clars i vehements
tan plens de tu que ja tot hi és sobrer;
Aquesta solitud sense després
que compartim fins a esgotarne els sons;
Aquesta quietud que vulnerem
a penes amb els ulls o bé amb les mans
és un projecte i un acompliment
Marta, l'embruix de tu m'ha tant sotmès
que ja ni em dol la vida que no visc
i em perdo amb tu per llocs inconeguts
i no hi ha espai entre el teu cos i el meu
Arribarem al cor de l'espiral
ponts a través, sense temor del vent,
mans a través, esperonats pel foc.
Boja com jo, m'escoltes i somrius
Tots els camins son bons per fer camí.

II
Estos profundos silencios llenos de ti
estos silencios claros y vehementes
tan llenos de ti que todo sobra
esta soledad sin después
que compartimos hasta agotar los sonidos
esta quietud que vulneramos
apenas con los ojos o bien con las manos
es un proyecto y un cumplido.
Marta, el embrujo de ti me ha sometido tanto
que ya ni me duele la vida que no vivo
y me pierdo contigo por lugares desconocidos
y no hay espacio entre tu cuerpo y el mio
Llegaremos al corazón de la espiral
puentes a través, sin temor del viento,
manos a través, esperonados por el fuego.
Loca como yo, me escuchas y sonríes.
Todos los caminos son buenos para hacer camino

0 comentarios